Una diada de Sant Jordi diferent

Els havia explicat a la Galy i a la Zaneta, en que consistia la diada de Sant Jordi a Catalunya i com ho celebravem.

A mi personalment és un dia que m’encanta i aprofito sempre que puc per sortir  al carrer i passejar per la ciutat de Barcelona. M’encanta veure la ciutat plena de paradetes de llibres i roses  i l’alegria que desprèn la gent, les parelles amb les seves roses i llibres, la cua de gent esperant il.lusionada la signatura per part de l'escriptor del exemplar escollit…encara que la tradició diu que s’ha de comprar un llibre pels homes i una rosa per les dones, jo que sóc una enamorada dels llibre no puc evitar caure en la tentació de regalar-me cada any almenys un llibre. Aixó pero no significa que no m’agradi que em regalin roses, crec que és una tradició molt maca i que m’agrada mantenir.  Per a mi Sant Jordi, és el dia dels enamorats català,  que a diferencia de Sant Valentí m’agrada celebrar-lo any rera any sortint al carrer i finalitzant-lo després del típic passeig per les rambles amb un bon sopar.

Aquest any, tot i no estar en terres catalanes i poder celebrar-ho de la forma tradional, tampoc m’he quedat sense rosa, això si, en aquest cas va ser una rosa virtual, és el que té estar lluny de casa, pero he de confessar que em va fer tanta o més il.lusió que si l’hagués rebut en persona. Moltes gràcies!

 Pel que fa la llibre, com aquí no hi havia paradetes de llibres al carrer i últimament me n’he comprat ja uns quants en anglès, vaig comprar-me un audiobook, és a dir un llibre que conté varios CD’s i que en introduir-lo  al ordenador, et va llegint els capitols, una forma més de practicar l’anglès. A més aquell dia feien també un descompte, no sé la raó pero vaig obtenir un 15% de descompte que no està gens malament.

Pel que fa a l’Albert, em vaig pensar que un lllibre en anglès no sé si s’el  llegiria, i no perquè no tingui un bon nivell, que si que el té, sino perquè potser ara mateix no està tan involucrat en perfeccionar l’idioma, prou feina té, com ho estic jo, per tant, si et serveix et regalo aquest post i el bloc sencer ja que sé que possiblement seràs el primer en llegir-me!

Com a Anglaterra St George també n’és patró, i amb la idea de fer alguna cosa diferent aquest dia, tot i la llunyania, vaig pensar que igual feien algún tipus de celebració i vaig estar buscant per internet. Efectivament, feien diferents tipus d’activitats en diverses ubicacions, una  de les quals consistia en diversos concerts a Trafalgar square desde les 12 del migdia a les 6 de la tarda.

Vaig quedar amb la Galy pel matí per anar a la botiga de audiobooks (audiollibres) que havia descobert el dia anterior i després vam estar passejant pel barri de Paddington i per Great Portland, vam dinar al Vapiano, italià que havia descobert gràcies a la Delia i on vaig anar amb l’Albert i vam anar  a una altra llibreria molt famosa de 5 plantes que es diu Foyles, al Soho, que la Galy no coneixia i on jo ja m’havia comprat alguns llibres en anglès.

Després vam a anar a Trafalgar square on hi havia montat un escenari i una pantalla gegant i un presentador anava citant els diferents intèrpretes. Es veu que eren els guanyadors i finalistes d’algun tipus de concurs, no sé si es tractaria de una espècie de “Operación Triunfo” britànica o similar. La verita és que hi havia molt d’ambient, moltes banderes  i gorros amb la bandera d’Anglaterra i personatges força curiosos.

Com podeu veure, doncs, encara que no va ser una diada de St Jordi com les que tenim a Catalunya, si que van tenir-hi força presencia els llibres i puc dir que almenys va ser un St Jordi diferent.

Una setmana plena de canvis i d’activitats

Aquesta semana va començar amb canvis importants, a la Galy, la Zaneta, al Muntha i  a mi ens van canviar de nivell, el que aparentment havia de ser una bona notícia no ho va ser tant perquè el professor que ens va tocar no ens acabava de agradar, he de dir que partiem d’una molt bona experiència amb el Rob, el nostre professor al nivell anterior.

Vam deixar passar uns dies pero veient que la cosa no canviava vam anar a comentar-ho a la recepció, ens sabia greu pel nou professor pero vam considerar que millor era fer  saber la nostra opinió  ja que ens donava la sensació que no estavem aprenent massa o almenys no almmateix ritme que abans i la seva metodología no ens acabava de convençer. A més, amb els diners que costen les classes no era questió de deixar-ho passar com si res.

El dijous ens van comentar que aquesta semana tindriem un nou professor, així que demà veurem qui ens ha tocat aquesta vegada.

Dilluns pel matí m’havia agafat festa a la feina  i vaig decidir anar a veure el Westfield shopping center, el centre comercial més gran d’Europa.

Com us podeu imaginar és enorme, conté la major part de les cadenes de moda, restauració, interiorisme… més habituals a Anglaterra pero també disposa d'una part on s’hi concentren les cadenes de luxe com Dior, Gucci, Miu Miu, Louis Vuitton… a més de  botigues de tecnologia, cinemes…Té un disseny molt modern amb diferents plantes i sortides a terraces…

Vaig passar-m’hi tot el matí i vaig dinar allí mateix ben aviat per tornar i poder arribar a l’hora per anar a classe.

Dilluns, després de classe, la Zaneta, la Galy i jo, com estavem una mica decepcionades amb el nou professor, vam decidir anar a fer un tomb pel barri i anar a prendre algo en algun pub. Va unir-se a nosaltres el Hamid, que anava a la nostra classe al nivell anterior.

Vam caminar una estona per desfogar-nos i mouren’s una mica i vam acabar al Australian Pub, un pub enorme de dues plantes ple de pantalles gegants on en tot moment  s’hi retransmeten partits de futbol.

Dimarts, també em van canviar de nivell en la classe de “English for communication“ que tinc cada dimarts per la tarda durant 2 h, en aquesta per sort la professora, és bonissima i el curiós és que vam estar parlant i em va comentar que havia viscut 4 anys a Catalunya, entre els quals havia viscut a Barcelona, a Begur, Calella…coneixia la platja d’ Aiguablava…quina gràcia, saber que coneixia les platges i poblets de la costa brava on jo acostumo a anar. Va dir-me fins i tot algunes paraules en català, i va explicar-me que abans es dedicava a pintar i no a donar classes i que Catalunya li encantava, el primer que em va dir al dir-li que era de Catalunya i vivia a Barcelona va ser: així que no ets d'Espanya sino de Catalunya, que és diferent!

Dijous, com era l’últim dia de classe de la setmana abans de les vacances de Setmana Santa, vaig proposar d’anar a prendre algo al sortir de classe i allargar-ho una mica fins la nit aprofitant que el dia seguent no haviem de matinar.

La proposta va tenir força éxit i van unir-se a la iniciativa el Muntha, la Zaneta, el Hamid i el seu company de pis que no coneixiem i que va unir-se més tard i la Galy que també va venir més tard.

Primer vam anar a prendre algo i a sopar alguna cosa pel barri, després el Muntha va marxar perquè tenia entrades per anar a un club aquella nit i vam decidir agafar el metro i anar a Camden a prendre algo.

Vam acabar a un bar-restaurant en el mateix mercat de Camden, el Cuban Pub,  on estaven fent classes de salsa, allí vam fer uns cóctels i vam estar xerrant una bona estona.

El lloc era força curiós i el restaurant a la part de de dalt tenia també una zona més tranquila amb sofàs  que tenia sortida  a una terrassa des d’on es divisava tot el mercat.

Per tot arreu hi havien retrats i referències al Che Guevara,  el lloc tot i que era molt gran estava plenissim, nosaltres pero vam agafar una de les taules amb sofàs i no la vam deixar en tota la nit, només ens vam escapar la Galy i jo un moment  per anar al bany que estava a la part del restaurant.

Divendres pel matí, jo vaig apropar-me al centre i després cap al migdia havia quedat amb la Galy per anar a Regent’s Park i repassar els apunts que teniem, phrasal verbs…mentre gaudiem del temps d’estiu que estava fent a Londres desde dijous.

El parc,com era d’esperar,  estaba plenissim de gent, families, parelles , amics… prenent el sol, fent un picnic, passejant per la vora del llac…Aquesta part del parc jo encara no l’havia vist i em va encantar, és sens dubte,  la més maca.

Ens vam estirar  a la gespa i vam estar estudiant una bona estona, després vam tornar caminant fins a casa i de camí vam parar en un parc ple de flors, que jo no coneixia, a fer unes fotos.

Cap de setmana molt especial

Ara feia dies que no actualizava el bloc perquè fa quinze dies vaig estar a Barcelona i aquest cap de setmana he rebut una visita molt especial i encara no havia tingut temps de posar-m’hi.

El dimarts passat vaig estar convidada per la Delia de Englandamedida.com a una festa molt interessant, organitzada per la Cambra de Comerç Espanyola a Londres juntament amb una revista anomenada Babylon. El títol era: I love Spain! Era en un restaurant espanyol que es diu Ibèrica situat a Great Porland St, on vam poder degustar una gran varietat de tapes de la nostra gastronomia com patates braves, coca de vegetals de Mallorca, pop, salmó...a més de catar alguns vins.

La majoria de la  gent que hi va assistir es coneixia ja sigui per col.laboracions en comú o bé per haber coincidit en algun altre event i molta d’aquesta gent es dedica al turisme, a la promoció de la nostra cultura a Anglaterra o bé com la Delia preparen estançes a UK, en aquest cas no només per estudiants espanyols interessats en aprendre la cultura inglesa i millorar l’idioma, sino també per empreses que volen obrir-se camí i donar-se a conèixer a UK.... Gràcies Delia per aquesta invitació i per haver pensat en mi, va ser una molt bona experiència.

Pel que fa al cap de setmana, el divendres 15 de Abril, l’Albert, la meva parella, va venir a fer-me una visita a Londres. Van ser escasament dos dies, doncs el divendres va arribar a les 23:00 de la nit i el diumenge va marxar a les 18:00 pero van valer la pena i jo crec que vam apofitar bastant bé el temps.

El divendres vaig a anar a buscar a l’Albert al aeroport, va arribar amb retràs i entre que va sortir i vam agafar el bus de tornada, vam arribar a l’estudi bastant tard (hi ha 1h de bus desde l’aeroport de Stansted a la meva parada a Londres), així doncs ens vam quedar a l’estudi per descansar bé per l’endemà en que havia programat un itinerari bastant intens.

Ens vam aixecar aviat i vam anar a compra la targeta de bus i metro per un dia (travel card), vam agafar el metro fins Baker Street  i desde allí vam baixar per Marylebone Hight Street fins la cantonada amb Paddington on havia vist per internet un lloc que tenia molt bona pinta per fer un bon esmorzar i agafar forces per començar la ruta.

El descobriment va ser tot un éxit, es tracta d’una espècie de botiga delicatessen, cafeteria.restaurant on es pot degustar una gran varietat de plats per esmorzar, fer un brunch, dinar o comprar menjar per emportar i fer un picnic en alguns dels molts parcs que hi ha a Londres.

El lloc es diu The Natural Kitchen, té dues plantes i en la part de sota és també botiga amb carnisseria inclosa...a la vegada que té una taula de fusta enorme on poder seure si es prefereix menjar allí mateix. La part de dalt consta també de una barra cafeteria amb els cuiners a la vista que et permet veure com preparen el teu àpat...i està ple de tauletes on poder degustar-lo sense pressa.

Després de l’esmorzar, vam continuar per Great Portland St fins arriba ra St Christhopher’s Place, on vam entrar per veure la placeta i els multiples bars, restaurants i botigues que l’envolten i per acabar sortint a la sofocant I concorreguda Oxford St.

D’aquí, després de entrar a la coneguda botiga Primark, vam anar fins Marble Arch per iniciar un passeig per Hyde Park en el famós Speaker’s corner, tot i que malauradament no hi havia ningú fent els seus característics discursos.

Vam creuar el Parc, vam  seure una estona aprofitant el bon dia  per fer algunes fotos i vam sortir per Kingsbridge per seguir per una altra de les arteries comercials de Londres, Picadilly, fins arribar a Picadilly Circus, característic  pels seus panells lluminosos. Aqui vam agafar Shasftesbury Avenue per visitar Chinatown i finalment endinsar-nos en el cosmopolita Soho i Covent Garden, visitar el seu famós mercat i entrar en algunes de les seves botigues.

De tornada vam decidir anar a dinar al tailandès amb el que havia anant amb la Delia la primera vegada que ens vam trobar, el Busaba Ethai pero vam anar en un altre dels seus restaurants, aquest situat al Soho.

A l’Albert la elecció no li va sortir massa bé ja que tot era bastant picant, jo no em vaig arriscar i vaig demanar el mateix que l’altra vegada així doncs la meva elecció va ser del tot encertada.

Després de la caminata, que us puc assegurar que va ser dura, vam decidir agafar un bus i anar al estudi a fer una dutxa, descansar una estona  per després visitar Camden Town.

Vam estar pels seus famosos mercats i pel carrer principal per continuar per Primrose Hill Road i acabar a Regent’s Park. Vam rodejar el Park i vam acabar arribant a Great Portland  fins arribar al Paviano, restaurant italià que és un dels molts llocs que m’havia recomanat la Delia, i que ens va encantar. Es tracta de un self-service pero amb molta classe i bastant curios. Només entrar et donen una espècie de tarjeta electrónica i et pregunten si hi has estat mai i al dir-los que no, t’expliquen el funcionament: pots anar a qualsevol de les diferents barres (amanides, pasta, pizza, postres, begudes…), demanar el que vulguis i passar la tarjeta pel lector on et carreguen el preu i abans de sortir passes per la caixa i et cobren tot el que has consumit

Disposes de diferents cartes amb els diferents productes i preus en cada mostrador i per exemple per les pizzes et donen una espècie de aparell que vibra quan la pizza està preparada perquè passis pel mostrador a buscar-la.

Jo em vaig demanar una amanida que et fan al moment, i tens diferents vinagretes amb trossos de pa per probar-les i l’Albert una pizza. La elecció ens va encantar als dos al igual que el lloc.

Després vam anar a Market place a fer uns cóctels amb mandarina que estaven realment bons, sort pero que no contenien gairebé alcohol.

El diumenge vam anar a esmorzar a Alice House, un café- restaurant de Hampstead que té una terrasseta que sempre està plena de gent.

Després vam agafar el metro per anar a Covent Garden altar vegada, ja que voliem anar a una botiga que no haviem trobat el dia anterior i que vaig buscar per internet l’adreça perquè no recordava exactament el carrer.

El diumenge les botigues solen obrir a les 12 del migdia, així que per fer temps vam donar una volta i vam parar-nos a prendre algo a la terrassa d’un pub aprofitant el dia asolellat que feia.

Després de fer algunes compres vam tornar a agafar el metro per anar per donar una volta  Hampstead villaje acabar dinant al Carluccio’s, un altre restaurant típic també italià.

El menjar no va estar del tot malament, pero crec que bastant car pel que vam menjar, definitivament, em va agradar molt més el Paviano, millor preu, i això que vam prendre vi, el lloc més original i el menjar molt més bo.

D’aquí vam agafarun bus per pasar pel supermercat per fer les compres de la semana, tornar a agafar el bus per anar a l’ estudi, agafar la bossa i anar a buscar el bus per anar al aeroport.

Aquest doncs, va ser el nostre cap de semana, un dissabte bastant intensiu i un dimenge més tranquil, pero en definitiva un cap de semana molt especial!