dimecres, 30 de març del 2011

Stonehenge i Bath

El diumenge 27 de març, aprofitant que a l’escola venien descomptes, vaig comprar bitllets per visitar una ciutat relativament propera Londres, aproximadament 1-1’30h, Bath, famosa com el seu nom indica pels seus banys romans.
El pack del tour incloïa també, en primer lloc, la visita de Stonehenge, una serie de llargues roques situades de forma circular conegudes com henge (d’aquí vé el nom de Stonehenge). La primera estructura que va ser construida a Stonenge al voltant de 3000 a.c, era una fossar circular i un banc exterior. Les primeres pedres van ser portades allí al voltant dels 2500 a.c desde les muntanyes de Preseli, al sudoest de Gales, al voltant de 220 Km desde Stonehenge. Aquestes pedres formaven un cercle interior, que va ser posteriorment reordenat per formar una ferradura. El cercle exterior va ser completat al voltant del 1500 a.c i consta de les pedres més grans en el monument. Aquestes pedres pesen al voltant de 50 tones cadascuna i s’estima que almenys es van necessitar 600 homes per moure tan sols 1 de les pedres. El que es veu a Stonehenge actualment són les restes del que s’ha mantingut allí desde fa milers d’anys. Com a Patrimoni de la Humanitat, Stonehenge està protegit en benefici de les generacions futures.
Jo vaig arribar a la parada de Baker Street, on havia d’agafar l’autocar a les 8’10 del matí, després vam anar fent diferents parades per recollir a la gent en diferents punts i sobre les 9’20 vam sortir de Londres en direcció a Stonehenge on hi vam arribar sobre les 10’30h.
Els bitllets incloien una audioguia per anar seguint la visita circular. Vam estar-hi uns 45 min-1h i vam continuar en direcció a Bath, on vam arribar-hi en 1 h aproximadament.
Una vegada vam arribar a Bath, vam visitar els banys romans, on també disposavem de una audioguia i després teniem 3h de temps lliure per explorar la ciutat pel nostre compte.
Bath és una elegant ciutat d’estil georgià que va ser originariament un assentament romà construit al voltant d’algunes aïgues termals.
Aquestes aïgues termals, que es poden veure encara avui, formant una boira surrealista sobre les pedres, probablement van assolir la superficie de la terra fa milions d’anys.Quan els romans van descobrir el valor terapéutic de l’aigua, van construir els seus famosos banys, ara un dels millors monuments romans restants del Regne Unit.
Quan els romans van marxar, no abans del segle XVIII quan el valor de les aigues termals va ser redescobert, Bath no només es va convertir en un centre de curació, sino també en centre d’estil, d’etiqueta i de moda.
A més dels seus famosos banys, a Bath hi podem trobar una abadia (Bath Abbey), el riu Avon y el pont Pulteney (Pulteney Bridge, disenyat per l’arquitecte Robert Adam com una copia del famós Ponte Veccio de Florencia d' Italia), un centre dedicat a la memòria de la famosa escriptora Jane Austen (on va viure alguns dels anys de la seva curta vida, va morir als 41 anys), el Teatre Royal (Theatre Royal Bath), el museu de la moda (Fashion Museum)....a més dels molts jardins a la vora del riu.
Com a ciutat turística que és, tampoc poden faltar-hi tot un plegat de carrers plens de restaurants, bars, botigues...i una gran animació per part de músics en cada cantonada i plaça i fins i tot l’actuació d’algún trapezista.
A les 16’30 tornavem a estar al autocar en direcció Londres. El pitjor va ser la tornada que d’entrada vam trobar força circulació i el haver de fer varies parades per anar deixant a la gent, es va fer bastant pessat. Jo vaig arribar a l’estudi sobre les 21h.











































dilluns, 28 de març del 2011

West Hampstead, Notting Hill i Portobello Market, Kensington, South Kensighton i regata Oxford-Cambridge.

Divendres dia 25 de març vaig decidir donar una volta pel barri per acabar de veure parts encara inexplorades, doncs la Galy m'havia comentat que hi havia una zona del barri on hi havia tot un carrer ple de botigues i sobretot bars i restaurants.
Vaig posar-me per una zona bastant residencial plena de casetes blanques una al costat de l'altra, quan portava una estona caminat i només veia que cases i més cases vaig decidir girar per un dels carrers i allí vaig trobar-me amb West End Lane on efectivament hi ha uns quants restaurants, bars, supermercats i altres botigues petites de barri i una parada de metro que per la meva desconeixença està una mica més aprop de la que normalment agafava, Finchley Road., i un bus que em portava directe a Notting Hill, una de les zones que m'havia proposat visitar el dissabte pel matí.













Dissabte 26, vaig agafar doncs el bus 238 amb la idea d' arribar d'hora al famós mercat de Portobello per tal d'evitar les grans aglomeracions de gent que el visiten els dissabtes i descobrir algunes de les moltes coses interessants  del barri de Notting Hill i Kensighton. Tan sols baixar del bus a Portobello Hill Gate, vaig dirigir-me a Pembridge Villas, ple de botigues de roba vintage, d'altres amb roba pels turistes (samarretes amb motius londinencs..., es nota que ens apropem a una zona amb glan afluencia de visitants, molts dels quals com no són espanyols) per després agafar Portobello Road, on hi abunden un munt de restaurants, bars, cafeteries i d'altres botigues curioses (com una en que hi havia un cotxe dins del aparador).
El primer que trobem abans d'arribar al mercat és la casa on va viure el cèlebre escriptor George Orwell.
Al mercat de Portobello podem trobar-hi de tot: desde mobles antics, teteres i altres utensilis , roba de tot tipus, menjar, flors...es tracta d'un carrer llarguissim ple de parades a banda i banda on sovint hi ha músics improvitzats que amenitzen la passejada.
Fora del propi mercat pero al llarg del mateix carrer trobem també una gran quantitat de bars, restaurants i botigues algunes de les que em van cridar l'atenció i destacaria són:
 -All Saints, em vaig enamorar d'aquesta botiga de roba, no és precisament barata, no té res a veure amb les "gangues" que pots trobar a les parades del mercat just enfront, no només per la seva roba, bolsos i caçadores de cuir...sino també pel seu interiorisme. El primer que crida l'atenció d'aquesta botiga és que el seu enorme aparador que en concordància amb les dimensions i estética del seu interior està decorat amb un centenar o més de màquines de cosir antigues de diferents tamanys i marques, com les famoses Singer.
Una vegada t'endinses en el seu interior, descobreixes que el llarg de tota la escala que corona les dues plantes de la botiga, també està ple de màquines de cosir. Una altra de les curiositats és que en diferents llocs de la botiga pots trobar-hi IPAD's on consultar el catàleg de productes de roba i accesoris que s'hi ofereixen.
Jo no vaig poder resistir-me i em vaig comprar una samarreta de tirants, per ganes m'hagués comprat la botiga sencera.
Electric Cinema, es tracta de un cinema mític construit al 1911 pero totalment reformat amb butaques de cuir vermell on en el seu interior hi trobem un bar on s'hi venen iogurts amb cereals, muffins, pastissos, croissants, sucs...res a veure amb els cinemes i els seus bars de crispetes que estem acostumats.
Jo vaig entrar-hi per veure´l i fer algunes fotos, doncs ja n'havia sentit a parlar,  pero no sé encara ara, si em vaig colar, sense voler pero, ja que veia que la gent, sobretot families amb nens, eren les 11-11'30 del matí, anava entrant amb ulleres que jo no tenia per veure les famoses pel.licules en 3D.
- TheTravel Book Shop i Books for Cooks: són dues llibreries que estàn una gairebé enfront l'altra en el carrer Blenheim Crescent. La primera d'elles, com el seu nom indica, està dedicada exclusivament a viatges, dins s'hi pot trobar tot tipus de llibres sobre qualsevol part del món. A més com a curiositat, dir-vos que és la llibreria que va servir d' inspiració en la pel.lícula Notting Hill pel paper de llibreter de barri que interpreta Hug Grant, tot i que no va rodar-s'hi cap escena. L'altra llibreria, no deixar de ser menys interessant, la seva temàtica com també designa el seu nom, són els llibres de cuina i en el seu interior pot descobrir-s'hi un petit restaurant que experimenta les receptes dels llibres que ven. S'hi fan també cursos de cuina gairebé diariament.
També trobem al llarg del carrer, varies referències a Espanya, en botigues de menjar, en les parades dels mercats on podem trobar-hi fins i tot paella valenciana...

















































Una vegada visitat el mercat i les seves proximitats vaig dirigir-me de nou al punt d'origen de la ruta, la estació de Notting Hill per continuar el meu recorregut pel barri de Kensington amb les seves magnificients mansions i botigues de disenyadors com Paul Smith. Vaig continuar pel carrer Kensington Church, on destacaria la botiga de delicatessen Clarke's on poden trobar-s'hi desde pastisseria molt diversa fins vins de diferents denominacions, menjars preparats i d'altres delicatessen .Vaig passar la esglesia St Mary Abbots i vaig arribar a la seva major arteria comercial: Kensington Hight St, on vaig parar-me per fer algunes compres al supermercat de la cadena Whole Foods, cadena molt habitual també a EU que pels qui no la coneixeu jo diria que és el paradís dels supermercats i de les botigues de delicatessen. Tot el que s'hi ven és ecològic i orgànic, com ja haureu pogut observar, sembla que les coses orgàniques estàn de moda almenys a UK. Es tracta ni més ni menys de 3 plantes grandiosses on s'hi pot comprar gairebé qualsevol tipus d'aliment, ja sigui cuinat, envasat, natural...aquí vaig trobar les meves tant buscades xips de yuca que per Barcelona no he estat capaç de trobar.
Després de les meves compres, vaig entrar a una altra de les cadenes de roba que també trobem a EU, que és Urban and Outfitters,  en aquest cas vaig fixar-me més en la estética de la botiga que en la propia roba, ja que les seves parets de cement i la forma com estaven col.locats els productes semblava més aviat un estudi d'art on exposar-hi les seves obres que una botiga de roba.
Vaig continuar el meu recorregut i vaig entrar a Kensignton Gardens, jardins que són la continuació de Hyde Park, per veure desde fora el Kensignton Palace i dinar, en alguns dels bancs del parc, el meu menjar japonés que havia comprat en una de les botigues de take away( per emportar) tant tipiques a Londres.
Després de dinar vaig continuar per Kensignton Gardens fins Hyde Park, passant pel Albert Memorial, el Albert Royal Hall fins Knightsbridge: el epicentre comercial del luxe on s'hi concentren gran quantitat de botigues de roba i grans magatzems com els famosos Harrods, on vaig entrar per la primera planta on podem trobar-hi perfums, maquillatges, complements i tot una planta de productes alimentaris de tots tipus separatsper categories( peix, carn, pastisseria i forn de pa, teteriai cafeteria, barra de sushi, vins, ostreria...).
Vaig continuar per Brompton Road i Cromwell Road per fotografiar el Victoria Albert Museum, el Museu de la ciència i el Museu d'Història natural fins arribar a South Kensington, passant per difernst botigues de interiorisme com Divertimento...Allñi vaig seguir per Pelham St on vaig agafar un bus que em portaria a Putney Bridge per veure la famosa regata entre Oxford i Cambridge que se celebra cada any desde 1829 i on aquest any va guanyar Oxford.