divendres, 18 de març del 2011

Primeres impressions

Diumenge 13 a les 14'30 p:m vaig aterrar al aeroport de Heathrow London. Després de una bona estona esperant per sortir de l'avió, finalment vaig poder passar el control d'entrada, recollir les maletes, col.locar-les en un carret i trobar el transfer que havia contractat perquè em recollís a l'aeroport.
Dues noies, de nacionalitat turca pel que em van explicar, m'estaven esperant amb un cartell amb el meu nom i el d'una altra noia. Sembla que les meves 3 maletes les van impressionar, doncs la primera reacció que van tenir en veure-les,va ser, quan temps estaràs a Londres? Després de dir-los 6 mesos, sembla que la seva cara de sorpresa va canviar una mica. Em van acompanyar fora, on al cap de poca estona va apareixer el taxi amb un conductor de la mateixa nacionalitat, jo vaig entrar al taxi seguint les seves indicacions i ells 3 van col.locar les maletes al maleter del cotxe.
Després el noi va engegar el cotxe i vam donar una volta que encara ara no entenc, perquè al cap de 5 min mentre jo li explicava d'on era, que havia visitat dues vegades Istanbul, una d'elles per feina...em vaig adonar que vam tornar exactament al mateix lloc on m'havia recollit i que, una de les dues noies que m'havia recollit minuts abans, m'estava saludant mentre li deia a una altra noia que pugés al taxi.
Una vegada van col.locar també le seves maletes al maleter, vam sortir en direcció al meu estudi que segons ell estava bastant proper al d'ella.
Així doncs, la primera parada va ser la meva, on m'esperava el Tom, un dels responsables de l'allotjament i que haviem quedat per mail que em faria la benvinguda i m'ensenyaria les instalacions.
Només arribar, va mirar-se les maletes i em va dir: "bad news, your estudio is in the second floor" I jo li vaig respondre, tot mirant les escales: "And I'm suppose there isn't a lift". Efectivament no hi ha ascensor, pero crec que les males notícies més aviat van ser per a ell, perquè el pobre va carregar les dues maletes més pesades, i us puc assegurar que pesaven més de 23 i 30 Kilos( prou que vaig pagar el excès de pes).
Jo, només vaig haver de pujar la maleta de cabina i la dels ordinadors portàtils i prou feina vaig tenir.
Una vegada dalt i després de que recuperés l'alé, va ensenyar-me el pis, va donar-me el contracte per llegir i signar i va ensenyar-me les zones comuns: jardí, zona on hi ha les rentadores, assecadores i planxa i la zona per tirar les escombreries, a més de donar-me alguns trucs per tancar la porta, algunes explicacions sobre busos, metro i la ubicació de l'escola, supermercats més propers...
Una vegada va marxar, vaig començar a desfer les maletes i el primer problema va venir a l'hora de veure el miniarmari i veure tota la roba que havia portat, aleshores vaig adonar-me que possiblement com m'acostuma a passar m'havia portat més coses de les necessaries. He de admetre que fent maletes son bastant desastre i sempre acabo omplint les maletes més del compte. Així doncs, he hagut de fer selecció i algunes coses s'han quedat en alguna de les maletes, d'altres les he pogut anar col.locant en armaris de la cuina, sort que en aquest cas n'hi ha més dels que necessito.
Una vegada organitzat l'armari, vaig decidir fer la primera sortida i anar a buscar el Tesco Express (cadena de supermercats bastant habitual a Uk i que tenen obert les 24 h del dia) que m'havia indicat el Tom per tal de poder menjar alguna cosa. Efectivament estava bastant aprop i no vaig trigar en trobar-lo, tot i estar proper, vaig emocionar-me comprant algunes coses i quan vaig anar a pagar i m'ho van col.locar en bosses em vaig adonar que portava 4 bosses, així doncs, si no n'havia tingut prou amb les maletes, ara em tocava carregar 4 bosses. Per acabar-ho d'arreglar una de les bosses s'em va trencar al mig del pas de cebra i ja em veieu recolllint la botella d'oli, de vinagre...mentre el semàfor es posava vermell...sort que portava una shopping bag al bolso i vaig poder fer le canvi de bossa.
El diumenge vaig acabar el dia morta i, després d' una dutxa que em va sentar de meravella i de menjar alguna cosa, a les 22h ja era al llit. Aquella nit, pero, em va costar agafar el son i crec que vaig estar tota la nit donat voltes.
El matí seguent, el dilluns, tot i que no treballava (m'havia agafat el dia per fer el trasllat i poder acabar de fer compres, fer el test de nivell oral...) vaig aixecar-me aviat, sobre les 7-7'30h i després d'esmorzar vaig anar a investigar el barri i veure si acabava de comprar algunes coses que no havia trobat al Tesco.
Aquell matí, a diferencia del que era d'esperar, feia un dia radiant i ja de bon matí el sol brillava amb força, tanmateix feia fresqueta, motiu pel qual després de tot l'hivern sense constipar-me, ha estat arribar a Londres i agafar un bon refredat. Aquest pero, no ha fet que em resignés a quedar-me a casa, així que un ibufrofeno i cap al carrer a explorar la city!
El dilluns doncs, vaig acabar de fer algunes compres pel barri (entre elles el meu mobil de UK) i a les 12h tot tornant carregada una altra vegada de bosses, aquesta vegada del Sainsbury's, un altre dels supermercats típics de UK, vaig passar per l'escola per fer el test oral. No van ser més de 5 min com ja m'havien advertit a la recepció i després de donar-me un full amb les classes que em pertocaven, el nº d' aula, el horari( que ja sabia) i el professor, ens van comentar, a dos nois més que també estaven fent el test i a mi, que aquell dia anessim a la escola una mica abans per fer el "welcome orientation" que no és més que l'explicació del funcionament de l'escola, la student zone online...
Aixi doncs, vaig anar a deixar les coses, menjar alguna cosa i a les 13'45 estava una altra vegada a l'escola, les classes van començar, com cada dia, a les 14'25 fins les 17'45.
La veritat és que el profe que m'ha tocat el Rob és força divertit i la gent de classe, a excepció d'alguna peculiaritat russa, que millor no us ho explico, és força maca.
Hi ha 3 iranians (2 nois i una noia), 2 russos( noi i noia), 2 brasilenys( noi i noia), una colombiana i una española. Aquestes dues últimes, la Gaby i la Nuria, com era d'esperar pel fet que parlen "spanish" és amb qui m'és m'he fet.
Després de les compres vaig tornar cap al centre del barri i la Gaby va acompanyar-me una estona, vam anar a comprar una Oyster card pel tren, metro i bus i va ensenyar-me a carregar-la, mirar el saldo...
Després vaig tornar cap a casa, vaig parlar per l'skype, sopar, mirar la tele una estona i internet i a dormir.
El dimarts pel matí ja vaig treballar, per la tarda després de les classes vaig anar a un altra de les cadenes de supermercats de Uk, el Waitrose, dels 3 la més selecta i amb més varietat de productes, com podeu veure de supermercats no en falten i una de les coses que em va sorprendre a part de la quantitat de productes tan diversos que hi ha és que en tots els supermercats siguin grans o petits, a la entrada tenen un lloc destinat a vendre flors i plantes i el més peculiar es que si mirés els carrets de la compra de la gent, gran part d'ells ja siguin homes o dones, porten flors.
També hi ha sempre una part dedicada a revistes i diaris de diferents temàtiques i per descomptat un munt de menjars preparats de totes les nacionalitats desde japonesa a mexicana, italinana, india... També la part de pastisseria té força varietat i pots trobar-hi tot tipus de cupcakes, cookies, cakes....
El dimecres per la tarda vaig anar al cine i el dijous després que es cancelés un tour al que m'havia apuntat amb un dels professors de l'escola vaig decidir anar a l'altra activitat alternativa que era la celebració de Sant Patrick day (patró dels irlansesos) a un pub, també guiat per una de les professores de l'escola, la Sarah, una japonesa que no ha viscut mai al Japó i que és nortamericana.
La veritat és que erem poquets, només 7 (un alemà, una parella de russos y un altre rus, l'Edir el noi brasileny que hi ha a la meva classe, la Sarah i jo), pero ens ho vam passar molt bé i vam poder compartir experiencies. Després va unir-se el Bruno, italià.
El pub era enorme i estava plenissim, nosaltres estavem al final en una especie de patí, hi havia música en directe i gent de tot tipus, ballant i com no bebent crevessa, vi....i menjant.
Nosaltres també vam sopar allí i cap a les 21'30 jo vaig marxar amb la Sarah i l'Edir.
Avui divendres, és el primer dia que ha plogut desde que estic aquí., encara que per sort només pel matí mentre treballava. Després de classe, havia pensat anar al cine un altre cop pero finalment he decidit anar a Primrose Hill ( desde on hi ha unes vistes molt maques de la ciutat, llàstima que gairebé era de nit i no he pogut fer massa fotos ni explorar més el barri, pero queda pendent per un altre dia), també he travessat Regent's Park.
Primrose Hill és un dels barris de moda de Londres i on hi viuen molts famosos como el Jude Law, la Sienna Miller, la Gwyneth Paltrow..
Realment el meu barri està envoltat de una zona residencial on hi ha mansions realment espectaculars.
Us deixo algunes fotos del del barri, del estudi, d' ahir al pub i d'avui a Primrose Hill i Regent's Park...

Waitrose( supermercat):



El Barri:


My estudio:


Sant Patrick day al Pub( proper al metro Liverpool street):


Primrose Hill y Regent's Park:



Demà dissabte, he quedat amb la Gaby i la Nuria per anar a dos mercats que se celebren aquest cap de semana, un de "Wines and Cheese" i l' altre de roba vintage "Kensal flea market".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada