El perquè de tot plegat

Diuen que per ser persones completes, tots abans de morir hauriem de plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill.
Doncs bé, jo de moment, es podria dir que ja he realitzat la primera d'elles, la de plantar un arbre. Bé, no es tracta exactament d ún arbre pero deixeu-m'he que em permeti la llicencia d' incloure el haver plantat una mongetera a 1r d' EGB en un pot de vidre amb cotó-fluix en aquest apartat. 
Si bé tots sabem que una mongetera no és un arbre propiament dit, si que és una planta i com a tal podem catalogar-la dins el món vegetal. Els meus professors de la universitat segurament es posarien les mans al cap veient aquesta comparació, potser per aixó mai va agradar-me la botànica ni la fisiologia vegetal, tot i que les pràctiques eren divertides, i aquesta deu ser una de les raons que van fer que em decantés per la part Sanitària de la Biologia.

Precisament aquesta, pero, no és de les tres tasques citades en la celebre frase, la que més il.lusió em feia i segurament si no hagués estat com a experiment a l'escola, mai hauria pogut dir que havia plantat un "arbre" o una planta, doncs, no sóc precisament ni una entesa ni una amant de les plantes. D'aquí que em permeti incloure-la dins d'aquesta categoria.
Curiosament, si més no, ara m'en adono que he estat totalment inconscient d'aquest fet fins que he començat a escriure aquest blog.

D'altra banda, la questió que em portava a introduir aquest blog amb aquesta frase tan coneguda i que sempre m'ha cridat l'atenció, no era pel fet de parlar-vos de la meva experiencia amb la mongetera, ni del fet de tenir fills, la tercera de les fites, que espero que algún dia arribi i de ben segur llavors aquesta serà la més important de les tres, pero ara no vé al cas, sino del perquè de la meva decisió a escriure aquest blog (del perquè de tot plegat).

Doncs bé, escriure un llibre, no estic parlant d'una gran novela, està clar que no sóc escriptora, periodista, ni filóloga (encara que avui en dia no cal ni saber escriure si ets algú conegut, amb una vida "interessant" o alguna cosa per explicar que les editorials considerin que és un producte de "marketing") si que és una cosa que sempre m'havia plantejat i que algun dia m'hagués agradat poder fer. Parlo en passat, perquè és algo que tenia molt en ment fa uns anys i  no tant ara, suposo que amb el ritme de vida que portem tots, és complicat compaginar la feina, el temps lliure...i aquesta és una costum, la d'escriure, que malauradament he deixa't bastant de banda o he substituit per d'altres.

Desde que tinc ús de raó que m'encanta llegir i escriure. Recordo perfectament el dia que els meus tiets em van regalar el que ben aviat va ser el meu primer diari. Tenia set anys.
Era  i encara és, el conservo molt ben guardat i encara de tant en tant el rellegeixo, un diari amb tapes de fusta que anava tancat amb un petit candau amb dues claus lligades amb un llaçet vermell a joc amb les vores de les tapes. Tenia dues anelles platejades i en obrir-lo et descobria un seguit de fulls de paper en blanc i sense línies . Ho recordo perfectament perquè els primers escrits d' aquest diari, no seguien precisament el que es diu una línia recte pero bé en aquella edat a l'escola soliem escriure en llibretes amb ratlles o cuadricules, i el meu sentit de la rectitud sembla que encara no el tenia massa desenvolupat.
Recordo també perfectament la primera entrada en el aquell diari, era un dia en que a La Pobla de Segur, el meu poble, haviem celebrat les Olimpiades anuals i descrivia, he de dir que, amb bastanta precisió per la edat, com havia succeit el dia mentre feia una introducció i presentació del meu grup d'amigues, les meves "nenes", tot i que llavors encara no hi eren totes les que més tard acabarien formant el que ara és oficialment per mi el grup de les "nenes".
Després d'aquest primer diari, n'hi van haver uns quants més, tot i que he de confesar que cap de tant maco en aparença externa como el meu primer. La resta van ser llibretes mig començades que trobava per casa, fulls de paper en blanc que recollia en moments de "inspiració" en que sentia la imperiosa necessitat de buidar les meves inquietuts, sentiments...tot pero, ho conservo amb la mateixa cura en que vaig guardar aquell primer diari. En resum, un munt d' histories  i records de la meva infantesa i sobretot adolescencia, época en la que més vaig escriure, que formen part del meu passat i que d'alguna manera reflecteixen els meus pensaments i vivencies en aquells anys.

La vida canvia, el món evoluciona (i a quina velocitat!) i potser mai escriuré un llibre, pero si ha ha alguna cosa similar a un llibre, salvant les distàncies, i avui en dia a l'avast de tothom, sens dubte, és un bloc.
Un bloc, evidentment no es tracta d'un llibre, i no crec que l'hagi de substituir, pero si hi pensem una mica, en certs aspectes potser és encara millor.  Té la virtud que darrera no hi ha una intenció económica com podria tenir un llibre.  Almenys no en aquest bloc, no crec que arribi a transcendir tant, encara hi ha gent que realment ha guanyat i guanya molts diners i alguns sense ni tan sols proposar-s'ho.

Un bloc, és una eina més de difusió i de comunicació, que ens ofereix aquest món grandiós d'internet que sembla que últimament s'ha posat de moda i que fa possible la lliure expressió, el poder compartir coneixements, vivencies, opinions... sense cap tipus de censura.
I precisament aquesta és la raó per la que fa temps que li dono voltes al fet d'obrir el bloc o no.
Jo sóc seguidora d'uns quants blocs de temàtiques molt diverses (cuina, viatges, moda...), alguns són de amics, familiars, persones conegudes... i altres els he anat descobrint poc a poc per casualitat o en búsquedes dirigides en el nostre estimat "google".
He d'admetre que he trobat veritables meravelles, potser no des del punt de vista literari com podria entusiasmar-me i emocinar-me un llibre, pero si pel seu interés més práctic i per la seva capacitat de persuasió.
Quan trobes un bloc que comparteix coneixements que et resulten interessants, s'et fa difícil no seguir diariament, semanalment... les noves actualitzacions, jo estic "enganxada" en el bon sentit de la paraula, a uns quants d'ells.

A través de la navegació per aquests blocs, he descobert altres móns, com exemple us podria dir que fins i tot m'he atrevit a cuinar alguna cosa més que les meves fantàstiques amanides, pasta, arròs, peix i carn a la plantxa..., qui ho havia de dir! Gràcies Judith pel teu bloc i per descobrir-me altres blocs de cuina molt interessants i tot un món encara bastant inexplorat per mi pero al que poc a poc em vaig iniciant. I per cert, que no s'em dóna gens malament, bé no sempre, pero als muffins ja els hi tinc agafat el truc, i tinc un "conillet d'indies" que de ben segur estaria encantat de corroborar-ho.
Els que em coneixeu una mica, ja sabreu que sempre estic investigant per internet, mirant en revistes, agafant futlletons i revistes publicitaries de restaurants, botigues, bars...en fi, que  l'Albert ja tremola sempre que torno a casa carregada de prospectes de publicitat, retalls de diaris, revistes... He de dir que després de remirar-m'ho i buscar més informació per internet sino em sembla interessant ho tiro i sino ho arxivo en dues caixes que vaig comprar amb fotografies de New York i Paris (dues ciutats que m'encanten) destinades a aquesta finalitat....o bé, encara més pràctic, em guardo el link a "favoritos".
Que hi farem, sóc una persona curiosa i m'agrada estar contínuament informada sobre l'obertura de nous bars, restaurants, botigues de moda, de disseny, botigues de dolços i productes delicatessen o gourmet (aquesta és una  les meves últimes i cada vegada más asidua de les búsquedes i troballes, és increible com han proliferat i s'han multiplicat aquest tipus d'establiments a Barcelona en molt poc temps, sobretot els que tenen un disseny newyorkí, londinense...). Si no coneixeu Cornelia and Co, Mary's Market, Vom-fass, Il Magazzino, Lolita Bakery, Cup &Cake, Florentine...us els recomano, apart dels productes interessants que poden trobar-s'hi la estética i la decoració són també molt atractius.
De la mateixa manera, us podria fer un llarg llistat de restaurants i bars de Barcelona que han aparegut recentment i que també guarden una estética similar inspirada en aquestes grans ciutats tan cosmopolites com bé podrien ser el Meatpacking District, Casa Paloma i un llarg etcetera.
En fi, que m'agrada estar informada del que passa i de les novetats que se succeixen constantment a la ciutat on visc.

Quan viatjo, una altra de les meves aficions, també magrada recollir informació abans del viatge i planificar els itineraris, rutes, llocs per visitar, restaurants i consultar l'agenda d'activitats que s'hi faran en les dates concretes del viatge....encara que després també em deixi portar per la improvització, sempre solc anar-hi tenint ja clitxats certs locals, restaurants, botigues,activitats.... per no perdre'm cap detall i aprofitar al màxim.
Es podria dir que, en el meu temps lliure, sóc una petita "coolhunter".

Per sort, gràcies a la feina, he tingut durant uns quants anys l'oportunitat de viatjar per gairebé tota Europa i Espanya  i encara que eren viatges de treball i que normalment les agendes solien estar força plenes, sempre hi havia temps per fer escapadetes o per allargar l'estança i fer turisme. La meva ex-companya al Clínic, la Tere, segur que ho recorda, ens vam arribar a fer unes bones "patejades"per varies ciutats de Europa, quins temps...
Precisament a Londres, les dues vegades que l'he visitat ha estat amb ella i en guardo molt bons records. Allí vaig probar els meus primers makis, que per cert, no em van agradar gens, qui ho havia de dir que uns anys més tard es convertirien en el meu menjar preferit.

Doncs bé, d'aquí menys d'un mes emprenc una nova experiencia a la meva vida que, per una banda em fa molta il.lusió i sé que és una gran oportunitat, a més de ser una vivencia que sempre he volgut poder realitzar i que per diverses circunstacies mai havia fet realitat encara. Pero per altra banda, em provoca una certa sensació de tristesa i inseguretat per tot el que deixo enrera, perquè m'agradaria poder compartir aquesta experiencia amb el meu amor, l'Albert, i viure-la junts.

Sé que no es possible, els dos ho sabem, ell ara ha d'estar-se a Barcelona i li agraeixo el seu recolzament i els seus ànims en aquests moments que de ben segur són per ell tant o més durs que per mi.
Ell sap que és un projecte que fa molt temps que tenia en ment i que finalment per una serie de factors que s'han posat de la meva banda podré dur a terme.

Està clar que ell és el que es queda amb la seva vida a Barcelona, i jo sóc la que m'en vaig i començo una vida nova, per tant puc fer-me a la idea de que per ell pot fer-se encara més dur.
Aparentment, a mi s'em obren un munt de noves perspectives, nous llocs per descobrir, nova gent per coneixer, noves cultures, una llengua diferent a la meva... Pero precisament per aixó, per mi també serà dur, i sé de ben cert que el trobaré molt a faltar, com també  a la familia, amics... i que passaré moments d'incertesa como els que ja estic vivint ara.
Pero també, he descobert, al llarg del temps que superar obstacles, pors, reptes, marcar-se nous objectius i aconseguir-los a pesar de saber que aixó comportarà inevitablement dificultats i passar per moments difícils, al final et dóna grans satisfaccions.

Si, m'en vaig a Londres a viure uns mesos, la meva aventura començarà el 13 de Març i en principi s'acabarà a l'Agost. Tot i que, una vegada al mes o mes i mig, visitaré Barcelona.
Espero durant aquest temps poder-vos fer 4 centims del que em passa, del meu dia a dia (tot i que no prometo escriure entre setmana, doncs entre la feina i les classes serà complicat), els llocs nous que descobreixo, curiositats dels londoners, de londres, vivencies...En fi, mostrar-vos un bocinet del meu Londres particular i les meves descobertes per a qui li pugui interessar o pugui ser-li d'ajuda.
De ben segur Londres, una de les ciutats més cosmopolites i amb una amplia oferta d'oci, no em deixarà indiferent. Em vé molt de gust perdre'm pels seus carrers, jardins, barris, asistir als seus musicals i tot el gran ventall de possibilitats que la city em pot oferir.
Us convido a participar-hi amb els vostre comentaris i aportacions, si coneixeu llocs que us hagin agradat de Londres o que hagueu descobert  per altres canals i us agradaria visitar no dubteu en compartir-ho.

Fins aviat.
Núria