L'escola de tant en tant anuncia la venta d'entrades per diferents espectacles( teatre, museus, exposicions, discoteques...) així com també per sortides d' un dia o més a poblacions properes, a preus més asequibles del que costaria si es comprés directment en el recinte .
Jo ja venia a Londres amb la idea d'anar a veure un musical algun dia i la Nuria sembla que també. Com era la seva última setmana d'escola i encara no havia tingut la oportunitat d'anar-hi, entre les dues ens vam animar. La Nuria havia vist la pel.lícula, jo en canvi no, pero les dues vam sortir encantades, va valer realment la pena. Vaig trobar que era una obra molt divertida i amb unes actuacions magistrals tant pel que fa al ball, les cançons...per part del nen que interpreta Billy Elliot, la seva àvia, l'amic del Billy Elliot...Va durar unes dues hores entre la mitja part pero ens va passar el temps volant.
Dijous havia quedat amb la Delia, la noia que va ocupar-se de buscar-me l'estudi i l'escola de Londres, per finalment després de molts mail i trucades coneixen's personalment.
La Delia, és una noia valenciana que fa ja uns quants anys va anar a estudiar a Anglaterra i finalment va establir-s'hi de forma definitiva. Té una empresa, Englandamedida ( http://www.englandamedida.com/) que s'ocupa precisament d'això pero d'una forma molt personalitzada i que a més cubreix un gran ventall de possibilitats segons les necesitats específiques, que poden ser molts diferents, de cadascún dels seus clients.
Jo vaig trobar-la per casualitat en una de les meves búsquedes per internet pero he de dir que desde un inici em va donar molt bona impressió i després de consultar la seva web, vaig decidir enviar-li un mail.
Ella em va contestar de seguida pero la seva primera resposta la veritat és que em va deixar una mica decepcionada, avui pero li agraeixo la seva sinceritat, doncs el que li proposava en un inici no era la millor opció, i ella que porta ja uns quants anys fent aquesta feina ho sabia bé. Va ser molt realista i franca amb mi, suposo que això és part de l'éxit que està tenint en la seva feina.
Jo estic segura, i més després de coneixer-la i haver pogut parlar amb ella personalment, que no em vaig equivocar.
Doncs bé, vam quedar el dijous a les 19'30h a Oxoford Circus, concretament a la porta de Selfridges, jo l'havia vist en un video de valencians pel món i ella m'havia vist al facebook, així que ja teniem una referència i no vam trigar en trobar-nos.
M'havia comentat per mail que havia quedat per sopar amb una amiga espanyola i em va oferir apuntar-m'hi, jo no vaig trigar en confirmar-li que hi assistiria encantada.
Així doncs desprès de passar un moment per Gap, vam trobar-nos amb la Mamen. Ella és de Pamplona i havia estat treballant durant aquelles dues setmanes amb la Delia gràcies a una beca que li havia concedit la Universitat de Navarra, amb qui la Delia, té un acord.
Com el dijous era el seu últim dia de pràctiques, la Delia li havia comentat de quedar per prendre algo i anar a sopar com a comiat.
La Delia, com porta ja bastants anys a Londres, evidentment es coneix molt bé la ciutat i ens va fer una ruta d'allò més interessant pels voltants de Oxford Circus (Souht Moulton St, Gee's Curt, Lancashire Court, Brook's Mews, Brook St, Davies St...). Lògicament ens va portar a llocs on el que dominaven eren els londoners i no pas turistes, per no dir que la Mamen i jo erem les úniques que destacavem amb els flashos de les nostres càmares de fotos.
Primer, vam anar a fer una copa de vi en un bar molt xulo, no us sabria dir el nom pero segur que hi sabria arribar, ple de gent que probablement havia sortit de la feina i estava prenent alguna cosa amb companys de feina. Segons la Delia, el dijous, com passa en moltes ciutats, és un dia on la gent sol quedar després de la feina i la tarda-nit pot allargar-se fins tard.
Després ens va portar per la zona de St Cristopher's Place i d'altres carrers circundants i desprès de les corresponents fotos, finalment vam arribar al restaurant Busaba, un tailandès, amb grans taules cuadrades de fusta per compartir, espelmes flotants a l'entrada...en fi un ambient molt zen i acollidor. Només entrar ja ens va entrar gana, no sé si era per l'hora, per l'olor tant bona que feian...La veritat és que estava tot bonissim, tant els fideus amb cranc, gambes, cacahuets i xili, tot i el toc picant que tenien, que va recomanar la Delia i que jo vaig escollir, com els calamars, els rotllets... Com a begudes, tenen coses molt curioses com la espècie de refresc que em vaig demanar jo amb taronja i gerds o el suc que es va demanar la Delia.
Realment, va ser una tarda-nit molt agradable, la Delia va explicar-nos un munt de curiositats mentre exploravem la ciutat amb ella i un munt d'anècdotes divertides sobre la seva vida, em va encantar coneixer tant a la Delia com a la Mamen.
Amb la Delia segur que coincidirem algun altre dia per Londres, amb la Mamen serà més complicat, axí que espero que tant aquest cap de setmana que li queda per gaudir de Londres com la tornada a Espanya li vagin molt bé.
St. Cristhoper's Place:
Carluccio's:
Busaba:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada