Dissabte dia 2 d’abril vaig quedar amb la Galy per la tarda per anar a fer un tomb pel barri de Chelsea, ja que la setmana passada vaig arribar fins a South Kensington pero com volia anar a la regata no em va donar temps de visitar-lo més que de passada amb el bus i em vaig quedar amb les ganes.
Abans pero, pel matí, havia planificat una altra ruta pel South Bank/Waterloo/ Tower Bridge i City, barris que rodejen el riu Tamesis i que contenen alguns dels monuments, edificis i museus més coneguts de Londres a més dels seus multiples i coneguts ponts que permeten accedir i visitar les dues vessants del riu de forma fàcil i còmoda.
Vaig iniciar la meva passajeda visitant un dels mercats d’alimentació més famosos i antics de Londres (desde 1756), el Borought Market, a pocs minuts de la parada de metro London Bridge i soterrat sota la via férrea.
En quant a gastronomia i alimentació, s’hi pot trobar gairebé de tot en les seves moltes parades i botigues que en formen part: desde diferentes tipus d’aliments ja siguin cuinats o frescos, a més d’un espai on poder menjar-se’ls, la possibilitat de fer degustacions gratuites en les seves parades, plats de diferents cultures, begudes, menjars vegetarians, vegans, productes orgànics (que com ja us he comentat estàn tant de moda a Londres)...
En fi, una parada obligada per a tots aquells que com a mi que els agrada la bona gastronomia, descobrir coses curioses, observar, olorar, i tastar els colors, olors i gustos que s’hi barregen. Un veritable plaer per tots els sentits!
Molt aprop del Borought Market hi ha el Vinopolis, una immensa taverna on poder fer una cata de vins o fer un parada per degustar unes tapes en el seu bar.
Sortint del mercat em vaig dirigir cap al Tower Bridge, un dels grans simbols de Londres al igual que el Big Ben, la singular silueta del Tower Bridge recorda la seva época victoriana i el seu passat marítim. Vaig travessar el pont desde on hi ha unes magnífiques vistes i es pot divisar la Torre de Londres a una banda i Monument a l’altra.
Vaig seguir el meu recorregut fins a St Pauls' Church (catedral de St Paul) que només vaig visitar per fora ja que he de confessar que em va deixar bastant indiferent, i vaig continuar travessant el Millenium Bridge que és la porta d’entrada, en l’altra vessant del riu, al Tate Modern, un dels museus més famosos pel que fa a art contemporani.
Mentre travessava el pont van apareixer uns tamborilers precedits per un cap-gros que amenitzaven l’ambient.
Una altra de les moltes coses bones que té Londres, per suposat també en té de dolentes, ja anirant sortint, és que gairebé tots els museus de la ciutat es poden visitar de forma gratuita i generalment només s’ha de pagar en el cas que es vulgui visitar algunes de les moltes exposicions temporals que s’hi solen mostrar en alguna de les sales.
Així doncs, vaig entrar en aquest immens edifi, aquí si que vaig poder fer fotos, pero més que d’obres concretes, que n’hi centenars per a tots els gustos, vaig voler captar la estètica del museu perquè us pogueu fer una idea general.
L’edifici consta de 7 plantes, cadascuna d’elles amb varies galeries, a les que si pot accedir per escales mecàniques o, ascensor, pero d’aquestes 7 plantes, només la 3ª i 5ª contenen obres que es poden visitar habitualment, les dues primeres són botigues, cafeteries, guixetes.., la 4ª conté exposicions temporals, la 6ª només és accesible pels membres del museu i la 7ª és el restaurant, des d’on hi ha unes magnifiques vistes de la ciutat.
Després de la visita al museu vaig dirigir-me a Waterloo, on vaig trobar-me un mercat també de productes alimentaris, just en el mateix punt on el primer cap de setmana hi havia el Cheese and Wine Market( mercat de formatges i vins), vaig continuar travessant el Golden Jubilee Bridge fins a la estació de Charing Cross, important nucli de comunicacions amb la resta de Europa, ja que desde aquí surten trens a Paris i d’altres capitals europees.
Vaig passar per davant del National Portrait Gallery, visitat el dijous passat, i vaig continuar fins Trafalgar Square i Picadilly Circus, on vaig fer una parada ràpida per menjar alguna cosa.
Concretament vaig anar a una cadena de restaurants que també està a Barcelona, Cafe&Té pero on hi posava a més Tapas, que va ser el que em va cridar l’atenció.
Vaig demanar-me una torrada de pa amb tomàquet (Tumaca hi posava a la carta) amb pernil ibèric ja que em venia molt de gust menjar alguna cosa de la terra i que em fós familiar.
Vaig sentir parlar al encarregat i vaig veure clarament pel seu accent inconfundible i el seu escàs nivell d’ànglès que era espanyol. No vull ser dolent, pero em vaig sentir una mica millor després de veure sentir-lo parlar.
El vaig saludar amb un “Hola” i es va asseure una estona a parlar amb mi, em va dir que també era de Barcelona i que feia només dues setmanes que havien obert...i em va preguntar si havia tingut a treballar, estudiar...Li vaig explicar la meva feina, cosa gens fàcil d’explicar, almenys.a ell era en espanyol, perquè a classe ja m’he fet un fart d’explicar en que treballo, la gent es queda força sorpresa i solen fer un munt de preguntes i finalment respondre ” interesting”, no sé si ho diuen per compromís o si realment han entés de que es tracta la meva feina.
A les dues havia quedat amb la Galy a la porta principal del Buckingham Palace, així que vaig anar tirant ja que s’em estava fent tard. Vaig travessar el Park de St James que encara no havia visitat i en tenia moltes ganes. Em va encantar, és petitó comparat amb Hyde Park, Kensington, Regent’s Park… pero està ple de flors, té un petit llac, una cafeteria de fusta, un munt d’hamàques on estirar-se i prendre el sol, quan aquest es digna a sortir, mira ja tenim una cosa dolenta de Londres, el weather( el temps)!
A més podem veure-hi ànecs, cignes...i esquirols que deuen estar molt acostumats a la gent perquè s’apropen sense problemes, jo no vaig tenir massa temps per observar-los i prendre bones fotos d’ells perquè tenia pressa pero alguna en tinc.
Una vegada em vaig trobar amb la Galy vam anar a Harvey Nichol’s (uns altres grans magatzems) i Harrod’s, que ella no ho coneixia, i vam continuar Sloane St que separa el barri de Belgravia del de Chelsea, per cabar donant una volta per les múltiples i acollidores botigues, cafeteries, restaurants i bars d’aquest barri en que destaca la seva elegancia i distinció i el seu ambient.
Vam passar per davant de la Saatchi Gallery i en una de les seves places vam trobar-hi un altre mercat d’alimnetació i degustacions i una botiga de productes de delicatessen anomenda Pastridge’s, de la que ja havia sentit a parlar.
Després de donar un bon tomb en el que vaig acabar totalment exhausta, vam agafar el metro per tornar a casa. Jo vaig parar una estació abans que la Galy perquè volia anra al cinema. Vaig anar a veure “Oranges and Sunshine” i em va encantar, tot i que la pel.lícula és força trista, vaig tornar contenta d’haver entès gran part de les converses i fins i tot haver-me emcoionat amb ella, quin far de plorar...serà que estic avançant una miqueta en els meus coneixements...
Tower Bridge:
St Pauls' Church:
Tate Modern:
Mercat Waterloo:
St James Park:
Buckingham Palace:
Harvey Nicol's:
Segur que sí que estàs avançant!! Poc a poc i bona lletra :))
ResponElimina